Vicenç Villatoro lamenta que l’Instituto Cervantes parli de cultura catalana amb una òptica més política que cultural 

El director de l’Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, ha lamentat aquest dijous, durant una compareixença al Senat, les declaracions del secretari general de l’Instituto Cervantes (IC), Rafael Rodríguez Ponga, en una recent visita a la delegada del Govern espanyol a Catalunya Llanos de Luna en què destacava el molt que el Cervantes fa per Catalunya. Per a Villatoro aquestes afirmacions obeïen a “raons polítiques més que no pas culturals” i buscaven alimentar un missatge de rivalitat que “no és cert”. A més, Villatoro explica que “aportaven dades enganyoses, ja que moltes de les activitats que exposaven s’han realitzat amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Llull”. “Si ells han fet 44 cursos per a un total de 202 alumnes ens sembla molt bé, però aquest no és el nostre objectiu. Per a nosaltres el que compta és tenir presència a les universitats –actualment a més de 150 arreu del món-- i no en una habitació dins un Instituto Cervantes”, afirma.
El director de l’IRL també ha atribuït a raons polítiques la sortida del govern de les Illes Balears del consorci. I és que segons ha assegurat “culturalment, la presència balear era positiva per a ambdues parts”.
Villatoro ha defensat que els instituts de projecció exterior tinguin un àmbit d’actuació marcat per criteris lingüístics i no que per criteris polítics o territorials. Segons ha afirmat, “el Cervantes és una extraordinària institució per la llengua castellana i ens sembla millor que  vulgui ser el gran institut de la llengua castellana que no pas l’institut de les llengües de la península”. En aquest sentit ha afirmat que “’l’Estat, en tant que és multicultural i multilingüe, té responsabilitats sobre totes les llengües. Però cada llengua requereix un instrument ad hoc i convé tenir un instrument específic per cada llengua, i l’Estat hauria d’estar compromès amb tots i cadascun d’ells”.
Villatoro ha argumentat que “actualment, els objectius de la projecció d’una cultura no només són culturals, sinó també econòmics. I especialment en el cas de la cultura catalana, que és insostenible sense l’exportació, perquè produeix més del que pot consumir. I això val tant a nivell de talent com d’indústries”. A més, ha afegit que, de cara al futur, els emergents mercats iberoamericans hauran de ser prioritaris.
Finalment, Villatoro ha apostat per treballar com “dues institucions independents, des del respecte mutu. Si és així, ens trobaran al seu costat quan calgui”.