El 26 d'abril, el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar un Reial Decret que regulava la concessió directa de dues subvencions, una a la Escuela de Cinematografía y del Audiovisual de la Comunidad de Madrid (ECAM) i una altra a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), amb seu a Terrassa. El decret, signat pel ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, subvencionava activitats acadèmiques teòriques i pràctiques per formar professionals dels audiovisuals "en capacitats digitals dins del sector de la cinematografia i l'audiovisual".
En el cas de l'ESCAC, el decret d'Iceta finançava el projecte FAST FORWARD by ESCAC, un seguit de cursos oferts mitjançant una "xarxa de centres en tot el territori espanyol" i un sistema de beques "allà on es trobin aquells recursos tècnics que siguin impossibles de desplaçar". El decret especificava que una de les activitats a què l'ESCAC "ha de destinar la subvenció" era un "curs d'espanyol tècnic per a professionals europeus". El document no preveia cap subvenció per a cursos de català tècnic.
A l'exposició de motius, el Reial Decret explicava que la subvenció s'aprovava en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, un programa d'ajudes del govern espanyol finançat en part amb fons europeus. Plataforma per la Llengua ha denunciat reiteradament que aquests fons europeus han dut, des de l'any 2021, a l'aparició d'una gran quantitat de normes reguladores de subvencions i premis amb clàusules lingüístiques discriminatòries. Algunes d'aquestes normes potencien o promouen activament el castellà sense potenciar i promoure també el català (com és el cas de la subvenció de l'ESCAC), mentre que moltes altres reforcen el castellà de manera menys directa amb la imposició del seu ús en les sol·licituds i en la documentació acreditativa i justificativa obligatòria.
Durant l'any 2020, les institucions espanyoles només van aprovar 14 disposicions sobre subvencions i premis amb clàusules lingüístiques discriminatòries, i durant la primera meitat de 2021 en van aprovar tan sols 3. A partir de llavors, amb l'aparició del Pla de Recuperació i dels plans PERTE que se'n deriven, les normes d'aquestes característiques s'han multiplicat: 24 la segona meitat del 2021 (per tant, 27 en el total de l'any), 52 l'any 2022 i 31 la primera meitat del 2023. De les 31 normes del 2023, 15 feien referència al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en el seu títol. Les 21 disposicions discriminatòries en matèria de subvencions i premis del segon trimestre del 2023 constitueixen un rècord fins i tot en aquest context de frenètica activitat legislativa en aquesta matèria.
El condicionament del finançament públic a l'ús del castellà crea un fort incentiu a favor del seu ús general en les empreses, els ciutadans i les institucions que se'n poden beneficiar, i desincentiva que optin pel català. Quan el poder públic obliga que determinats documents es presentin en castellà, està inclinant el terreny de joc a favor d'aquesta llengua: tenir la documentació en un altre idioma esdevé un cost afegit i un desavantatge competitiu.
55 normes discriminatòries en tres mesos, 117 en el primer semestre de l'any
A més de les 21 normes sobre subvencions i premis, el segon trimestre del 2023 han estat aprovades 34 disposicions lingüísticament discriminatòries més. Si se sumen aquestes 55 normes a les 62 del primer trimestre, la xifra és de 117 en mig any.
Les institucions espanyoles aproven de manera continuada normes amb previsions discriminatòries pel que fa a la llengua. El castellà, en tant que única llengua oficial del conjunt de l'Estat i d'obligat coneixement per a tots els ciutadans, és protegit, impulsat, privilegiat i imposat en tota mena de lleis, reglaments i decrets. Les institucions europees també aproven regularment normes que privilegien el castellà i releguen el català: com que l'Estat espanyol només té el castellà com a llengua oficial general i sempre ha rebutjat sol·licitar l'oficialitat comunitària del català, només el castellà es beneficia de les directives i els reglaments europeus que protegeixen les llengües oficials de la Unió i dels estats membres.
Finalment, algunes organitzacions internacionals també aproven normatives que a l'Estat espanyol tenen com a conseqüència l'enaltiment del castellà i la relegació del català; generalment, es tracta de normes que privilegien les llengües "nacionals" o "del país", sintagmes que les autoritats espanyoles consideren referents al castellà en exclusiva.
Les normes estatals solen regular àmbits ben diversos. El segon trimestre del 2023, les disposicions estatals van ser 31. Com s'ha vist, 21 regulaven subvencions i premis. Les altres 10 tractaven les certificacions, títols i carnets (1), l'educació (3), el funcionament de l'administració i les relacions interadministratives (2), les obligacions empresarials (2), els requisits de coneixement (1) i la simbologia i el reconeixement (1). Les disposicions europees solen estar més concentrades en àmbits relacionats amb el mercat comú i, en segona instància, amb el funcionament institucional.
De les 23 disposicions comunitàries del segon trimestre del 2023, nou tractaven l'etiquetatge i les instruccions, nou de les obligacions empresarials, dues del funcionament de l'administració i les relacions interadministratives, dues de les relacions dels ciutadans amb l'administració i dues sobre altres aspectes. Finalment, les disposicions d'organitzacions internacionals gairebé sempre regulen aspectes relacionats amb el comerç i l'homologació comercial. El segon trimestre del 2023 va aparèixer al BOE una sola norma internacional: un text esmenat del Reglament relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per ferrocarril que imposava una inscripció en els contenidors d'unes determinades matèries inflamables en una llengua oficial del país de procedència i en anglès, francès, italià o alemany.
La discriminació lingüística, una política d'estat
En darrera instància, totes les normes lingüísticament discriminatòries s'expliquen pel reconeixement desigual que la Constitució espanyola del 1978 fa de les llengües autòctones de l'Estat i pel posicionament també antiigualitari dels successius governs estatals i de les principals forces polítiques i mediàtiques espanyoles. La Constitució espanyola proclama, a l'article 3.1, que el castellà és la llengua oficial del conjunt estatal, reconeix a tothom el dret d'usar-lo i imposa en tots els ciutadans un deure de conèixer-lo, deure que a la pràctica és una obligació d'adaptació dels grups lingüístics minoritaris al grup dominant, el castellà.
L'article 3.2 concedeix a les altres llengües la possibilitat d'esdevenir oficials, però aquesta oficialitat sempre es veurà limitada territorialment (només poden ser oficials allà on siguin tradicionals i si ho reconeix un estatut d'autonomia) i funcionalment (segons el Tribunal Constitucional espanyol, no pot existir un deure de coneixement d'aquests idiomes equivalent del saber castellà, i les institucions locals i autonòmiques no poden fer-ne un ús exclusiu com el que fan del castellà els territoris de llengua pròpia castellana o les institucions d'àmbit estatal amb seu única a Madrid).
Per bé que el règim actual és menys repressiu amb les llengües autòctones diferents del castellà que els règims anteriors -les elits del franquisme que van conduir la reforma de la dictadura cercaven desactivar focus d'oposició, com el catalanisme, per assegurar la retenció del poder i certa estabilitat en el procés de transició i d'acoblament a les institucions del bloc occidental-, el redactat constitucional del 1978 respon a la mateixa ideologia supremacista que inspirava els règims anteriors, el nacionalisme espanyol. Aquesta ideologia, molt vinculada a les estructures de l'Estat, als seus cossos funcionarials i a les classes dirigents, presenta l'idioma castellà, tradicional d'una part del territori i nadiu d'una part de la població, com la "llengua comuna" de tots els ciutadans espanyols, diferent i superior de les llengües "particulars" o "regionals".
Aquesta suposada superioritat i especialitat és justificada pel nacionalisme espanyol amb arguments generalment acientífics ("el castellà és més perfecte internament", "la simplicitat vocàlica del castellà fa que s'estengui naturalment"), revisionistes històrics ("el castellà fa cinc-cents anys que és llengua dels catalans", "les poblacions que parlaven altres llengües van adoptar lliurement el castellà, per la seva utilitat") o de potència demogràfica ("el castellà té 400/500/600 milions de parlants"). En realitat, però, aquestes justificacions fal·laces són simples disfresses d'una voluntat molt més simple: el nacionalisme espanyol sempre ha percebut l'heterogeneïtat lingüística i cultural de l'Estat com una amenaça a la nació espanyola única que predica, i entén que l'assimilació de les minories lingüístiques durà a l'acceptació general d'aquesta nació única, que al seu torn conduirà a l'acceptació del mateix Estat i del repartiment del poder vigent.
És aquest marc constitucional antiigualitari, inspirat per aquesta ideologia supremacista, que permet i facilita, o fins i tot exigeix, l'aprovació regular de normes lingüísticament discriminatòries. És perquè el castellà és presentat com la "lengua común" i és reconegut com la llengua oficial de l'Estat en exclusiva que un Reial Decret del 18 d'abril deñ 2023 que desenvolupa l'estructura orgànica del Ministeri d'Universitats diu que la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo, un organisme dependent del govern espanyol, té com una de les seves missions "la generació, divulgació i difusió del coneixement" mitjançant "l'establiment d'acords amb universitats i institucions nacionals i estrangeres per al desenvolupament de cursos d'espanyol per a persones estrangeres", i no fa cap previsió semblant de promoció del català. És aquest marc constitucional i ideològic que explica que un Reial Decret del 13 de juny del 2023 estableixi que el Registre Estatal d'Associacions de Consumidors i Usuaris farà els assentaments en llengua castellana. És per aquests mateixos motius que Miquel Iceta pot vincular una subvenció a una entitat catalana a l'oferta d'un curs de castellà, sense fer cap previsió equivalent a favor de l'ensenyament del català.
(Enviado por José Antonio Sierra)
Fuente: www.plataforma-llengua.cat
Si (
No(
