Segons els experts, «els prejudicis» que porten a relacionar error ortogràfic amb incultura serien moltes vegades darrere d’aquest comportament.
Diversos estudis fets per portals de cites constaten que una falta d’ortografia pot acabar arruïnant una cita. Una enquesta feta pel portal Zoosk revelava que un 65% de dones no tindria relacions amb una persona que fes faltes. En els homes, el percentatge era lleugerament inferior, però un 60% també anul•laria la cita. Un altre estudi, en aquest cas fet pel portal Match.com a 5.500 nord-americans l’any 2016, posava en relleu que un 88% de dones i un 75% d’homes consideraven que fer un bon ús de la gramàtica era una de les qualitats més importants a l’hora de quedar amb algú. Durant el 2018, el portal espanyol AdoptaUnTio.es va analitzar cent perfils amb faltes d’ortografia i cent més que no en tenien, i va concloure que el 59% dels usuaris que no fa faltes té més possibilitats de lligar davant el 31% dels que cometen algun tipus de falta.
I per què passa això? La professora col•laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC Mireia Cabero, impulsora també d’un projecte de cultura emocional pública, explica que «una falta d’ortografia és un estímul que demostra alguna cosa» i generalment moltes persones fan la correlació que «com més faltes d’ortografia, més incultura té aquella persona». I això és així —afegeix Cabero— perquè tenim «molts prejudicis». Així, «associem incultura a un sostre de vida econòmic, a persones menys creatives, a persones que no saben afrontar les adversitats...», diu.
L’experta, però, recorda que la intel•ligència d’una persona no es pot explicar només pel fet de tenir una ortografia impol•luta. En aquest sentit, explica que les persones tenim intel•ligències múltiples i que més enllà de la intel•ligència lingüística, que estaria lligada a una bona expressió verbal i a una ortografia bona, hi ha altres intel•ligències com la logicoespacial, l’emocional, la naturalista o l’artística, en les quals el punt fort probablement no és l’expressió escrita o verbal.
Per què les dones tenen més en compte l’ortografia que els homes a l’hora de quedar amb algú? Cabero explica que quan es tracta de cercar la parella ideal i un home amb qui es vol crear una família, moltes dones cerquen perfils d’homes que els aportin seguretat, i això és fruit de la pressió històrica. «Històricament, la dona té el pes d’haver estat la part de la família amb menys possibilitats econòmiques i ens hem cregut que necessitem tenir al costat homes que aportin seguretat en tots els àmbits», explica Cabero. I moltes dones veuen la cultura com un d’aquests valors que aporta seguretat.
Cabero afegeix que les xarxes socials donen una sèrie de pistes a l’interlocutor sobre la persona abans de quedar-hi personalment. Afirma que factors com ara el com escriu, què escriu, quines preferències té... contribueixen a crear un imaginari en la ment de l’interlocutor que pot ser molt pròxim a la realitat o molt dispar. I mentre que en el que expliques hi sol haver una intencionalitat i es pot enganyar l’interlocutor, l’escriptura no enganya.
Un nou registre fruit de les xarxes socials
No obstant això, algunes faltes d’ortografia es cometen volgudament o a consciència. La lingüista i directora del programa de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, Ona Domènech, constata que les noves tecnologies han fet aparèixer un nou registre de llenguatge inexistent abans, en el qual predomina la informalitat i la col•loquialitat. Així, per exemple, el fet d’escriure ràpid, d’estalviar-se lletres o l’ús d’abreviatures és habitual quan ens comuniquem per les xarxes. Es tracta d’una manera d’escriure que rep el nom de texting. Domènech explica que no es pot establir una correlació directa entre ortografia pitjor i ús de xarxes socials.
Un estudi fet per investigadors de les universitats d’Amsterdam i d’Utrecht a 55 nens d’entre deu i tretze anys posa de manifest que el texting no afecta el rendiment que tenen en la gramàtica, sinó tot al contrari. En la mateixa línia, un altre estudi fet per diversos investigadors canadencs que van recopilar converses de missatgeria instantània d’adolescents va posar al descobert que els errors d’ortografia eren força infreqüents. En els seus escrits, predominaven les abreviatures, els acrònims, les emoticones i els errors tipogràfics, i les faltes d’ortografia normalment eren fonètiques.
Domènech explica que mai fins ara el jovent no havia escrit tant, encara que sigui amb el mòbil. «Aquest fet ajuda també a aprendre la llengua. Potser no posen accents, però són conscients que no els posen. Aquest acte de presa de consciència del fet d’escriure i de pensar que el que has escrit no està bé és positiu per a aprendre llengües», afirma.
Si (
No(
